(de) Die Leiden des jungen Werthers (en) The Sorrows of Young Werther | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Johann Wolfgang von Goethe |
Llengua | alemany |
Publicació | Alemanya, 1774 |
Creació | 1774 |
Dades i xifres | |
Tema | pena d'amor i suïcidi |
Gènere | novel·la epistolar, literatura diarística i sentimental novel (en) |
Lloc de la narració | Walheim |
Moviment | Sturm und Drang |
Les tribulacions del jove Werther, publicat el 1774 en llengua alemanya amb el títol de Die Leiden des jungen Werthers, és un llibre semiautobiogràfic de Johann Wolfgang von Goethe, un dels autors més importants del romanticisme alemany. Goethe mencionà en la primera versió del seu Römische Elegien, que el seu «sofriment juvenil» fou, en part, inspiració per a la creació de la novel·la.[1]
Werther és una novel·la important del moviment romàntic alemany Sturm und Drang. És un dels pocs treballs que Goethe escrigué dins d'aquest moviment abans de començar, amb Friedrich von Schiller, el moviment clàssic de Weimar, en el qual també influí.
El llibre aconseguí que Goethe, que l'havia escrit amb 24 anys, es convertís en una de les primeres celebritats literàries. Al final de la seva vida, molts joves viatjaven fins a Weimar per visitar el mestre, de qui en moltes ocasions només coneixien aquest llibre.[2]
La novel·la està formada per fets biogràfics i autobiogràfics relacionats amb dues relacions triangulars i un individu: Goethe, Christian Kestner i Charlotte Buff (que es va casar amb Kestner); Goethe, Peter Anton Brentano, Maximiliane von La Roche (que es va casar amb Brentano) i Karl Wilhelm Jerusalem, que es va suïcidar la nit del 29 o 30 d'octubre de 1772. Es va disparar al cap amb una pistola prestada a Kestner.[3]
L'empremta del llibre en la societat fou tan gran que l'adjectiu de ser un Werther s'utilitzà per descriure qualsevol jove idealista enamorat fervorosament.